Amb pluja i amb fred
Mai hem caigut a dins del seu parany
No hem volgut ser un més del ramat
No ens hem sentit lliures al seu voltant
Vam preferir viure inadaptades
Tornarem a prendre els mateixos carrers
Amb la veu cansada, amb pluja i amb fred
Seguirem de peu preparant nous combats
Sempre nous combats
No vam voler mai resar al seu déu
Que perseguia allò que ens fa feliç
No vam voler mai jugar al seu joc
Vam preferir viure inadaptades
Tornarem a prendre els mateixos carrers
Amb la veu cansada, amb pluja i amb fred
Seguirem de peu preparant nous combats
Sempre nous combats
Torna l'esperança, torna la il·lusió
Encara que ens guanyen una i mil cops
Que tinguen presents que mai ens rendirem
Mai ens rendirem
Tornarem a prendre els mateixos carrers
Amb la veu cansada, amb pluja i amb fred
Seguirem de peu preparant nous combats
Sempre nous combats
Torna l'esperança, torna la il·lusió
Encara que ens guanyen una i mil cops
Que tinguen presents que mai ens rendirem
Mai ens rendirem
Quan ja no queda res,
Quan sembla tot un mur
Quan caure està permès
Alçar-se és obligat
Quan ja no queda res,
Quan sembla tot un mur
Prepararem els punys
Tots els drets © 2019 Apologia