Apologia

Mai hem caigut a dins del seu parany
No hem volgut ser un més del ramat
No ens hem sentit lliures al seu voltant
Vam preferir viure inadaptades

Tornarem a prendre els mateixos carrers
Amb la veu cansada, amb pluja i amb fred
Seguirem de peu preparant nous combats
Sempre nous combats

No vam voler mai resar al seu déu
Que perseguia allò que ens fa feliç
No vam voler mai jugar al seu joc
Vam preferir viure inadaptades

Tornarem a prendre els mateixos carrers
Amb la veu cansada, amb pluja i amb fred
Seguirem de peu preparant nous combats
Sempre nous combats

Torna l'esperança, torna la il·lusió
Encara que ens guanyen una i mil cops
Que tinguen presents que mai ens rendirem
Mai ens rendirem

Tornarem a prendre els mateixos carrers
Amb la veu cansada, amb pluja i amb fred
Seguirem de peu preparant nous combats
Sempre nous combats

Torna l'esperança, torna la il·lusió
Encara que ens guanyen una i mil cops
Que tinguen presents que mai ens rendirem
Mai ens rendirem

Quan ja no queda res,
Quan sembla tot un mur
Quan caure està permès
Alçar-se és obligat
Quan ja no queda res,
Quan sembla tot un mur
Prepararem els punys